El pacte dels panxacontentes

Després d’uns dies de reflexió i de veure com evolucionaven els pactes m’he adonat que cal enfilar l’agulla i posar-se a cosir. Sí, companyes i companys, torno amb les ferides curades per afrontar nous reptes, entre els que hi ha naturalment, el d’obrir un procés d’alliberament nacional.

Són molts les companyes i companys que ens ha deixat, però ja era de preveure, si fem vàlida aquells vella profecia “la vida ja us aprovarà i suspendrà.

D’allò que estic content veritablement és que cada dia que passa em sento més jove i això em vaig adonar la nit passada que vaig assistir a un sopar de companys i companyes de la meva edat. Em sento com si tingués vint anys, amb les mateixes ganes de lluitar i de trencar les cadenes que ens oprimeixen, que quan tenia aquella edat. Em va agradar molt que l’ex-alcalde de Sant Just en digués al sopar que em vigilava, tot i que no coincidim mai. Prefereixo això a que no em donin cops a l’esquena, com li fan a Puigcercòs quan  va a Madri, “hombre si no pareces catalan

Per això em sento molt més jove.

[@more@]

Bé,  amb els pactes passa el mateix que amb l’edat i l’estabilitat de caire econòmic. Conforme un es va fent gran, fa panxeta i té una certa, millor dit massa estabilitat econòmica, el que desitja per afrontar la jubilació és que això perduri i les revoltes ja les faran uns altres.

I això és el que li passa a la gent d’Esquerra (ja no dic republicana i Catalunya, perquè en el seu logotip ja ho han esborrat ). Si algú pensava que avui a Solsona acabaria trencant partit és que no coneix prou bé el que passa al seu si. Què havien de dir unes persones que viuen com a reis amb càrrecs municipals, cobrant uns diners que mai havien en la seva vida quan eren un simples empleats?

I aquells militants que no cobren de les estructures del partit han vist la política sempre des de la cadira, com a simple espectadors, és per això que no tenen una posició crítica, tot el contrari, ja els hi va bé que funcioni partit que està al poder, ja que no volen viure a l’oposició.

El pragmatisme o possibilisme per viure del “cuento” abans que construir i gratar-se la butxaca.

En definitiva és l’hora dels panxacontentes de canviar les coses perquè no canviï res. El que està clar és que aquesta gent han deixat de ser independentistes, però ho han estat alguna vegada? Jo, que els he conegut de molt a prop, no m’han enganyat, per què ja sé de que peu calçant.

No n’hi ha un altre camí que ignorar-los i tractar-los directament d’espanyols, el qualificatiu de pseudoindependentista ja els hi va curt i per a mi avui quan he sentit que hem de parlar d’un altre concepte de nació he dit que prou. I el que és més fort, han deixat de ser d’esquerres.

Sortiré al carrer amb la bandera negra amb trobar-me amb els companys i companyes que estiguin decidits a trencar les cadenes de l’opressió i a enfrontar-se cos a cos amb Espanya i França, ja que amb els titelles d’aquí no cal ni donar-lis cap mena de protagonisme. Nosaltres Sols !! sense panxacontentes.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El pacte dels panxacontentes

  1. bacus diu:

    quan parles d’alliberament a que et refereixes exactament, a fotre-li una cossa al cul a espanya marescudo i fer una altra espanya o frança xovinista però amb una altra bandera?

    jo soc estic totalment convençut del meu independentisme

    1er pq als colonitzadors s’els te que tractar amb el seu tarannà.
    2nd pq penso que això farà que la gent que viu a catalunya o sigui catalans visquem millors..
    3rd un independentisme-nacionalista ignora el punt 2, ja que canvia de bandera però seguint amb 1milió de catalans amb nivells de pobresa o extrema pobresa 500euros al mes (salari bàsic) o menys no ho soluciona…

    per mi l’independentisme ha de ser per millorar la vida de les persones i tot el tema banderes és un segon objectiu per alguns…

    Amb això que dius de ERC i les poltrones estic totalment d’acord i la resta de partits 3/4 del mateix, segurament estaràs d’acord amb mi que macià proclama la república catalana dins la federació de pobles ibèrics, mai l’estat català…

    l’únic moviment independentista ibèric parlamentari es batasuna que quant estava al congreso i tenia el seu torn de paraula, deia euskadi askatasuna i el “desalojaven” a patades recordo algun cop que el 2nd parlamentari era La rahola en nom d’erc i el primer que deia era en castellà –“condendo los que me han precedido”—

    l’independencia només arribarà si l’objectiu és una millor vida per tots no per aromes de montserrat ni símbols…..
    Una altra historia és la llengua vehicular de tots el català però banderes, jaumes I, romanic i religions han de quedar fora dels objectius principals……

    els nacionalismes foten fàstic sigui català o castellà l’alliberament vindrà per altres principis o no arribarà…

  2. Se trata de un excelente article.Thank usted para compartir!@

Els comentaris estan tancats.