Cap a on anem? De pintada en pintada o definim un projecte engrescador cap a la independència

D’un temps ençà, veiem que l’independentisme més enllà d’ERC creix arreu del país, o com a mínim una certa consciència nacional, no de la manera que molts de nosaltres en agradaria, però va fent via. Una prova de tot plegat ho veiem amb l’augment de les Candidatures d’Unitat Popular que es presentaran a les properes eleccions municipals I també ho veiem en les diverses mobilitzacions que es fan arreu de la nació ja sigui pel dret a l’habitatge, l’alliberament de gènere…

Com deia, es va fent via, però també es van aguantant els cops. I en la majoria d’ocasions simplement anem aguantant els cops. Diria que es va resistint.

No vull ser catastròfic, ni vull carregar-me la feina que s’està duent. Tot al contrari, obro les portes a la reflexió i al debat sense abandonar cap mobilització ni campanya ni bloquejar la gran tasca que s’està fent al darrera de les CUP.

Precisament, la crida que ha fet la CUP de Vilafranca de plantejar el dret legítim d’autodeterminació als plens municipals, a la que després s’ha afegit la de Girona, m’ha fet reflexionar sobre aquestes qüestions. En la línia de definir obertament un full de ruta, en denitiva una estratègia rupturista, que ens porti a plantejar obertament les nostres reivindicacions nacionals.

I és que està molt bé fer pintades, dir no a la MAT, dir no a l’especulació, generar les mil i uns plataformes en favor de la llengua i en contra de la destrucció del territori o dels desalojaments. I és que des la nostra perspectiva de lluita s’ha de fer, perquè és el camí que s’ha de seguir. Ara bé, s’ha de fer això i paral·lelament s’ha de fer pinya per vertebrar un espai polític.

Un espai polític, molt més àmpli, molt més enllà de les sigles de tot allò que avui coneixem com l’Esquerra Independentista. I és que s’ha de fer un nou pas per situar la confrontació Espanya/Països Catalans i evitar així diliuir-lo com a una simple reivindicació nostàlgica o una aspiració simplement sobiranista.

Per arribar a aquest, cal tenir-ne una visió àmplia de país, no només pel que al territori, sinó a les persones, als col·lectius, organitzacions i entitats de tota classe. Cal sortir-ne de l’estratègia purament defensiva d’anar aguantant cops, de la lluita reivindicativa purament victimista per plantejar obertament les legítmes aspiracions nacionals.

I és que ja no podem anar només de pintada en pintada, de calçotada en calçotada o simplement de campanya en campanya, cal globalitzar els plantejaments per anar configurant un sol camí definit per un full de ruta.

Una estratègia engrescadora on l’independentisme defeneixi l’agenda política i no esperar així les amenaces de tancament de les emissions de TV3 a territori valencià ni molt menys les qualsevol tribunal constitucional.

No hi ha cap dubta que les CUP s’estan conso