Per la irrupció d’una nova força santjustenca en el camp electoral

D’ençà la instauració del sistema de partits, i més concretament des de l’arribada al poder municipal dels socialistes, Sant Just Desvern ha perdut la seva identitat com a poble en la majoria d’aspectes. En el camp urbanístic, la política municipal és pot qualificar de caos: ara fem això, ara toca allò… Això sí, molt habitatge sense fer una previsió de futur i amb un dèficit de pisos de lloguer pels joves.

I en el camp associatiu, s’ha buidat de contingut a la projecció participativa del veïnat, fora d’aquells escassos actes o d’aquelles comptades entitats que han sabut o han pogut mantenir una certa independència del poder (On són “Sant Just al carrer” o l’Ateneu que haviem conegut). Dos exemples prou significatius en aquest procés de despersonalització .

D’ençà l’any 1983 no hi ha un projecte global de com ha de ésser el desenvolupament de Sant Just. Des del govern municipal es funciona a batzegades. S’han tret de la mànega aquella idea de pobleciutat com aquell que diu ara farem la Barcelona Olímpica o la Barcelona de les Cultures. L’embolcall d’una cosa que no se sap ben bé que serà i després venen el fracassos i l’augment considerable de la despesa pública per pagar aquelles iniciatives que acaben quasi sempre en desastres, ja que es perfilen des de la prepotència i la manera de fer veure que es fa alguna cosa.

[@more@]

Aquest manera de fer es pot anar allargant i perpetuant en el poder municipal per diverses raons. La principal d’elles és que no hi ha una oposició política clara i per tant una alternativa des dels partits polítics consagrats per la via mediàtica. És a dir, no veiem que a curt termini es pugui produïr un canvi per aquesta via.

És molt difícil que l’actual tripartit que governa Sant Just perdi la seva hegemonia, si no es produeix algun fet exepcional al poble o al país. No parlaria de tripartit com a tal, ja que els republicans i els d’Iniciativa semblen diluïts dins dels socialistes i engolits per aquests. Aixó a la llarga també fa que aquestes dues forces polítiques perdin pes en futures confrontacions si es vota sota una òptica local. Ara bé, darrerament s’està votant sota una òptica de país, i és per això que s’han vist beneficiats en un augment considerable de vots.

El vot socialista a Sant Just és un vot consolidat. És un vot que quasi mai anirà a parar a Convergència, però és molt fàcil que vagi al Partit Popular i també a l’abstenció. Aquest desplaçament ho hem vist en les diverses confrontacions locals.

Convergència i els populars naveguen a la deriva en el camp local. Han perdut els papers, sobretot els convergents que es troben hipotecats per les seves lluites internes i per interessos immobiliaris del seu ex responsable local, al qui li ha interessat des de sempre no molestar massa als socialistes. No obstant, algú des de la cúpula veuria molt bé un pacte entre CiU i el PSC. Els convergents sortirien del cul de sac on s’han ficat i els socialistes tindrien un camp molt ampli per assegurar-se el futurs canvis urbanístics del municipi que tant els deuen interessar.

Si es produís una situació així, possiblement republicans i iniciativa farien realment una oposició i tornarien als seu orígens a la recerca de participació ciutadana en la política local. A curt i llarg termini el que quedaria fora de joc seria el Partit Popular, ja que pujaria i baixaria segons com vagi la política estatal.

Davant d’aquest panorama no es perfila un canvi substancial en la política municipal del nostre poble, salvada la irrupció en el camp electoral d’una nova força que, sens dubte, podria trencar tots aquests esquemes electorals.

Això sí, hauria de ser:

Una força de caire local. Formada per veïns i veïnes de tarannà progressista i identificades amb la nació.

Amb uns plantejaments clars de retornar la confiança en la participació ciutadana.

Amb una estimació per Sant Just i un veritable desig de millorar el poble.

Desitjosa d’un creixement harmònic i sostenible del poble i de l’entorn.

No moguda per l’afany de lucres econòmics, ni personals ni pel partit.

Una força que defenses realment els interessos del veïnat.

Que plasmés polítiques globals

Que tingués en compte la voluntat dels santjustencs

I que els expliqués la veritat sense encobrir-la ni disfressar-la.

Que dinamitzés el teixit social, potenciant la participació ciutadana i molt concretament l’associacionisme.

Que portés a terme una nova manera de fer política municipal, tenint en compte que els interessos socials i col·lectius estan per sobre dels interesos dels partits i dels particulars

Que apliqués un model basat en el diàleg i la transparència i no en la prepotència, la manipulació i el clientelisme.

Que gestionés una administració al servei del veïnat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.