Subvencions, convenis o la compra subliminal de vots

La Casa d’Extremadura de Sant Just Desvern ha celebrat, com cada any, la seva setmana cultural de l’entitat. Ho han fet -i ho fan- amb ajudes institucionals. Fins aquí cap problema, mentre la majoria d’entitats catalanes rebin també diners públics per desenvolupar les seves activitats.

Ara bé, el que no s’acaba d’entendre és que la Casa de Extremadura rebi subvencions de quatre Administracions: la Junta de Extremadura, l’Ajuntament de Sant Just Desvern, la Conselleria de Benestar i Família i la Diputació de Barcelona.

Desconec ara les quantitats, però recordo que en un estudi que vam fer a finals dels anys 90, ens vam adonar que havia una gran diferència entre les ajudes que rebia en conjunt la Casa d’Extremadura en relació a les que rebien les diverses entitats culturals de poble. I considero que això no és just.

[@more@]

El sistema de partits va instaurar la cultura de la subvenció, ara li diuen conveni. Cultura que ha fet molt de mal a les entitats cíviques-culturals, ja que d’una manera o altra estan lligades amb l’Administració ja que perden la seva independència econòmica i per tant, la seva independència ideològica.

D’acord que els temps han canviat i que moltes entitats s’han vist obligades a una semi-professionalització, pel que fa a les gestions. Despeses que no es poden suportar només amb les quotes.

Però cal tenir en compte, que la imaginació és la que ha fet possible la existència de tot un tramat associatiu a casa nostra sense haver de passar per la guixeta.

Els karts, La Vall de Verç, l’Agrupament, el Focs de Sant Joan, el Congrés de Cultura Catalana, són entitats en les que he participat i l’ajuda institucional era una aportació que anava bé, però que no la partida més important per desenvolupar en dignitat les diverses activitats que es podien generar.

Amb la subvenció o convenis, els poders públics també cerquen una fiscalització, com si la les persones que promouen i fan viure les associacions es fessin un sou. Moltes traves per una almoina si després hi ha entitats foranies (amb tots els meus respectes) que només amb un tancar i obrir d’ulls reben diners per totes bandes, mentre les del país es va morint poc a poc.

En moltes ocasions, no calen només els diners públics, allò que cal de l’Administració és la promoció de les activitats dels centres o el reconeixement institucional a la tasca moltes vegades de formigueta de certes entitats. Però es veu, que això no dóna vots

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.