No aniré a la manifestació del 18 de febrer

La manifestació no era en un principi per defensar l’estatutet, però la presència d’ERC ha desfet l’encanteri, i per tant acabarà sent de suport a les tesis republicanes: “Cal defensar aquest projecte d’Estatut, malgrat no sigui el nostre, perquè només tenim el 16% del vots”.

A hores d’ara, no intento convèncer a ningú. Cadascú ja té una idea clara de com han anat las coses. Allò què em preocupa és que en lloc d’avançar hem retrocedit 20 anys enrera.

Tornem a posar sobre la taula conceptes que ja havien estat assumits als vuitanta. Això sí, es parla d’independentisme amb plena normalitat –i encara- però hem d’estar defensant de nou el terme de “Som una nació”, quan el 24 de juny de 1981 va quedar molt clar a l’acte del camp del Barça.

[@more@]

Durant aquest temps, en lloc de bastir un procés d’alliberament el què hem trobat han estat pals a la roda. A casa nostra, desmobilitzant als ciutadans en el sentit que només per la via parlamentaria assoliríem la meitat més que ens portaria a la plena llibertat com a poble.

No han estat només els opressors els que s’han carregat aquelles organitzacions que intentaven obrir aquest procés d’alliberament, si no també han col·laborat els de país amb aquells discursos de la via democràtica i de l’independentisme tranquil.

No sé, però en aquest país sembla que hi ha una amnèsia col·lectiva a l’entorn republicà. Una amnèsia que la comparo amb la generació dels Bandera Roja que descriu el llibre de Francesc Marc Àlvaro. Aquells que volien fer la revolució i quan van tenir l’oportunitat van renegar de fer-la.

Com no defenso l’estatutet, no vull sentir-me inclòs amb nombre de manifestants que a l’endemà reflectiran els mitjans de comunicació. I no m’importa el nombre, tant se val.

Prefereixo assistir a la manifestació de l’11 de febrer. Segur que el nombre de persones serà molt inferior, però em sentiré molt més bé, ja que reinvindicaré el dret d’Autodeterminació, el veritable dret a decidir per nosaltres la plena llibertat de la nostra nació, la Independència

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No aniré a la manifestació del 18 de febrer

  1. OCELLNEGRE diu:

    Amb una mica de sort l´estatutet jà haurà estat “concedit”, o almenys aclarits el temes que consideren mes importants. Ara és el moment…Cal que capitalitzen la lluita per la Independència!

Els comentaris estan tancats.