Reprendre el debat nacional

En un període curt de temps, tornem a sentir parlar de la nació sencera i no, precisament, en boca dels partits polítics del Principat, si no d’una part de la ciutadania.

L’acte del Correllengua al Camp del Barça, l’assoliment del domini CAT a Internet, la recollida de signatures pel Manifest Crític a la barrera del 5 per cent, a la secessió lingüística i al blindatge del PP i el PSOE en la proposta d’Estatut valencià… entre altres posen de manifest que alguna cosa es belluga al marge del seny complaent d’una part de catalans. Llegiu parlament i govern de la Generalitat de d’alt.

Aquesta part de la ciutadania no es pot mesurar en vots, però recull un conjunt de sensibilitats que els partits parlamentaris catalans han deixat pel camí. Veus crítiques que van prenent força i fan que a vegades els partits corregeixen les seves actuacions. Com per exemple en baixar el sostre electoral al 3% o el reconeixement de la unitat lingüística.

El ressò de l’actuació ciutadana també fa que es generin contradiccions al si de partits i a personatges del món mediàtic. Com ha estat l’acte de Correllengua. Acció reivindicativa que no només ha estat per posar en el mapa la nostra nació, si no que també ens ha servit per saber amb qui podem comptar.

[@more@]

I amb l’assoliment de petites grans victòries, com és el cas de domini CAT es demostra que amb el teixit associatiu del nostre país es poden assolir victòries en el reconeixement de la identitat nacional, molt més enllà del sistema de partits.

Aquestes petites grans actuacions ens ha de portar a refer nou el país. Restablir els lligams Nord-Sud-Est-Oest del conjunt de la nació.

Plantejar de nou el debat sobre els Països Catalans a l’esfera pública. Un debat aturat amb la

LOAPA, com va dir Eva Serra a la L’Avenç (núm. 52, set. 1982, p. 63-65).:

Curiosament, l’any 1976, l’endemà de la mort d’en Franco, el tema Països Catalans va ser objecte d’un debat força encès en el quals els historiadors van participar. Vull recordar el primer Encontre de Cíèncíes Humanes i Socials celebrat a Perpinyà el març del 1976 i les Jornades de Debat sobre els Països Catalans celebrades a Barcelona l’octubre del mateix any. Què ha passat després? Després ha passat que ha vingut la Constitució, l’Estatut i la LOAPA i tothom s’ha mostrat i fins i tot en el terreny historiogràfic ben fidel a l’ordre constitucional espanyol.

I que cal continuar. El llibre “Països Catalans, en plural” també és una nova oportunitat per intentar-ho.

Tot i aquest parèntesi conceptual i mediàtic, al darrera hi ha una experiència de lluites, organitzacions, entitats, partits i ciutadania que hem treballat plegades arreu de la nació, però cal anar teixint més i més.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.