ERC passa olímpicament de l’anomenat efecte Gran Via

Uns ja m’ho havien anunciat en comentaris de cafè, fins i tot, em diem que només amb els traspassos sobre l’Aeroport (a hores d’ara encara no s’ha votat aquest tema), ERC ja és donaria per satisfeta i votaria si a les Corts espanyoles, però no m’ho volia creure, encara confiava que guardarien les formes i que possiblement es decantessin per l’abstenció activa al referèndum bellugant cel i terra, amb la intenció de recuperar la confiança de les persones que es van mobilitzar el 18-F.

Però les declaracions d’ahir de Puigcercós a Radio Euskadi que deixava entreveure un sí crític a la campanya del referèndum i les de Carod-Rovira en el sentit que preveu un canvi d’actitud del socialistes avalen els posicionaments dels meus companys de cafè.

[@more@]

No és que m’hagi sobtat, però pensaven que com a mínim serien una mica més dignes. Ara bé, el que han demostrat és que s’han rigut de tots els catalans de bona fe que van anar a la manifestació del 18-F. I aixó ha de tenir un càstig a les urnes, pel que fa al referèndum sobre l’estatutet, també en les properes eleccions autonòmiques i municipals.

El que no entenc és que Tribuna Catalana es vulgui fer creure encara que ERC i CiU són sobiranistes, i més a més digui en el seu darrer editorial que aquestes dues forces s’han de posar d’acord. Per a què? Per a lligar-nos més a Espanya, no cal malgastar línies d’escriptura per dir-ho, en aixó, estan més units que mai. I és que l’enemic com he dit moltes vegades no només està a Madrid i Paris, sinó que també el tenim a casa nostra, camuflat de sobiranista.

Penso que el referèndum hauria de marcar un punt d’inflexió en la política catalana, en el sentit de dir adeu als regionalistes i als pseudoindependentistes, per una banda, i per l’altre banda adeu a una part molt nombrosa de periodistes i opinadors de poca talla que no han cregut mai en la força de la societat civil catalana ni molt menys en un procés d’alliberament nacional.

És per això que a partir d’aquest moment em poso a treballar amb tota la gent, molts dels qual no conec en persona, que s’han adherit a la campanya del vot nul, per dos motius en concret:

1.- Per què s’ha de donar una resposta com a poble. Una resposta contundent, perquè Espanya i el món sencer se n’adonin que com a catalans volem decidir el nostre futur, que passa per assolir la plena Independencia.

2.- Per què s’ha acabat de jugar a la puta i la ramoneta. Som un poble de Salses a Guardarmar i de Fraga a Maó.

A partir d’aquests moments comença un foc a discrecció. Aixó sí d’un forma organitzada i canalitzant esforços. Cal dosificar les energies, ja que ens resten uns mesos de molta moguda.

Tweet