Una setmana després de la Champions

I després de l’entrevista al president de
Barça emesa aquesta nit per TV3, ha arribat l’hora de reflexionar sobre la
professió periodística a la nostra nació, i més concretament al Principat. Ho
dic perquè m’ha semblat fora de lloc tot el desplegament periodístic que s’ha
realitzat a l’entorn d’aquest esdeveniment.

Que el Barça és més que un club i que
arrossega masses, no és nou. Que una final de la Champions és notícia i si la
juga el Barça encara ho és més, tampoc no és nou. Ara bé, és necessari tot
aquest desplegament de mitjans de comunicació i em refereixo molt especialment
als de titularitat pública? Modestament penso que no, tot i que considerant que
la meva nació no viu en plena normalitat. I modestament penso que s’ha perdut
l’oremus.

Ja trobo exagerat el temps que dedica TV3 i
Catalunya Ràdio al Barça, com molt bé expressa el bloc de Locutori Públic precisament quan el
Barça va jugar contra el Madrid en l’article “Com el Barça mata la
informació
” i en l’article “Qui ha guanyat la lliga?”.
A tot això cal afegir l’article de Jaume Risquete, “La lenta agonia del periodisme” a Comunicació 21.

[@more@]

D’aquest article m’agradaria remarcar dos
punts, un quan parla del tractament de la

final copa d’Europa de Rugby, celebrat el
passat cap de setmana, entre el Biarritz Olympique (Euskadi Nord) i el Munster
(República d’Irlanda) pel canal públic de televisió irlandès RTE. Tenint en
compte que el rugby és l’esport nacional a Irlanda, la televisó pública va
oferir només 3 minuts en el telenotícies del migdia del 19 per parlar dels
preparatius del partit. Si ho comparem amb el tractament deTV3, només dels
preparatius de la Campions, ens adonarem de la gran diferència de temps

Oblidem-nos tots plegats de l’Espanya plural

L’altre punt de l’article del Jaume Risquete,
tracta del tractament de TVE sobre la final de la UEFA i la importància que li
va donar aquest canal al triomf del Sevilla, 3 hores d’emissió en directe.
Tractament que no va fer amb el triomf del Barça.

L’article parla d’altres qüestions que un
altre dia comentaré, però m’agradaria remarcar un altra tractament informatiu
exagerat per TV3. Em refereixo a les curses de motos i els gran premis de
Fòrmula 1. En aquest camp, trobo que és fa un gra massa. D’acord que són
esdeveniments esportius que arrosseguen moltes persones, però considero que no
és per tant, em faig aquella pregunta tonta, que és primer l’ou o la gallina?
Tot i tenint en compte que no hi ha preguntes totes, sinó respostes
intel·ligents.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Una setmana després de la Champions

  1. eudald diu:

    ei! genial la teva reflexió!!!
    hi estic totalment d’acord!
    ens fan veure el que volen.
    Però la tele, a més de fer zàping, també es pot parar, desconnectar, desendollar o no encendre-la!
    au!

  2. ricard diu:

    Totalment d’acord. Sóc culé i m’agrada el futbol encara que prefereixo altres esports, però aquests dies he quedat fart, i això que he procurat no mirar la tele, excepte el partit. En alguns moments, fins i tot, he desitjat que el Barça no guanyés la Champions.

  3. júlia diu:

    Ja fa temps que l’extensió de la informació esportiva, en general, és exagerada i desproporcionada a la importància dels fets. NOmés cal comptar el temps que es dedica als informatius, a tevetrès -ho sento, però només cal comparar amb la primera-, a esports i a publicitat. Pel meu gust, la informació de la nostra televisió ha degenerat força, pel que fa als informatius convencionals. Respecte al desplegament periodístic, molta gent ha tingut la impressió que s’han autopagat molts viatges a periodistes, a París, he sentit opinions en aquest sentit per ràdio -per part d’oients, no de professionals-. Això del pa i circ ja és molt antic.

Els comentaris estan tancats.