José Montilla, l’home de la trista figura

Una persona intel·ligent, del no res ha arribat a ministre i ara pretén ser President. Astut, perspicaç sap el que ha de fer en tot moment i no comet errors. Amb la seva tenacitat ha construït un partit que funciona com a una empresa i amb la seva fredor, la nit de les passades eleccions autonòmiques va reflotar l’organització que es trobava tocada i enfonsada.

Ha fet president a Maragall i va gestionar la fórmula del trifàsic. No perd mai els papers, fins i tot la nit de l’ombra del 3%., va sortir a donar la cara, amb tot el cinisme del món, dient que aquí no havia passat res.

Ho té tot controlat, fins i tot que el galliner quan es revolta. Ha frenat més d’un cop les ingerències del PSOE en la política catalana i ha aturat el trencament del partit. Ho ha fet com espanyol que ha entès que per desarmar l’independentisme i espanyolitzar Catalunya, no s’ha de fer des de la crispació i amb polítiques barroeres, sinó amb intel·ligència, amb un tarannà d’aquells oberts i tolerants. En aquesta direcció ha donat lliçons a Zapatero i la cúpula del PSOE.

[@more@]

Un home respectat en el món de les constructores, diria més, l’home de confiança de les constructores. Amb ell i el Rañe, les finances del partit funcionen. I és que amb ell, l’esquerra que pregona el socialisme ha deixat de tenir sentit.

Si no s’hagués dedicat a la política, seria una persona normaleta, ja que no sembla divertida i no és massa brillant que diguem. Seria el clàssic funcionari que descriu Larra, aquell del vuelva usted mañana.

A més amb el sou de funcionari no podria lluir i segur que no arribaria a final de mes si hagués de pagar la hipoteca i els estudis als seus 5 fills.

Algú ha dit que si arribés a President, la política seria avorrida i sense cap interès més enllà del ciment i la totxana, un jovi que sembla que l’encanta.

L’home de marbre. L’home de la trista figura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a José Montilla, l’home de la trista figura

  1. karbeis diu:

    Em semblaria una falta de respecte enrome que el PSOE presentés per presidir Catalunya algú llur llengua d’ús és l’espanyol. Com ha de defensar i protegir una llengua en perill algú que ni el parla? Ja veiem com ha acabat València gràcies a en Zaplana, l’altre que entén per Valencià “persona aficionada al Valencia CF”.

    Algú que es diu “Jóse” no pot presidir un pais de “Joseps” de la mateixa manera que jo no podria presidir pas una plataforma gai: no sóc dels seus i, per tant, no podria copsar la seva problemàtica.

    Per ultim, el que em sembla de vergonya és que aquest home no tingui estudis. Algú sense estudis pot presidir el pais? Quin missatge es dóna, amb això, als joves? Que la seguretat social pagui 23 € per hora extra a un metge mentre algú sense estudis de cap mena arriba a president… doncs home, no. O és que algú compraria una casa fet per arquitectes i enginyers sense formació? Algú es deixaria operar per un metge sense títol? Pujaria a un autobús conduït per algú que no té carnet de conduïr? Doncs home, que algun pais del tercer món el vulgui tenir de ministre em sembla molt bé. Però Catalunya no pot fer president algú de tant baixa estofa mai de la vida.

Els comentaris estan tancats.