Adjectivar la informació és opinar

Tots i totes sabem que l’objectivitat informativa no existeix. La jerarquització de les notícies en qualsevol mitjà de comunicació ja determina el seu posicionament. Això no és nou, però la majoria del meus col·legues sempre s’omplen la boca pel que fa a l’objectivitat i el dret a la informació.

Fa uns dies, viatjava pel cotxe escoltant el Cafè de la República i tot d’una, parlen de la treva d’ETA i de les negociacions, i es fan ressò d’unes notícies aparegudes a Gara i remarquen que Gara és un diari proper a Batasuna. El to de veu que fan servir, és a dir, la menera de fer-ho ho trobo despectiu o a mi m’ho sembla. Aleshores, em pregunto, molt bé, és correcte que digui que aquest diari estigui proper a les tesis de Batasuna? Naturalment és una informació per situar a l’oient. Però és diu el mateix d’ El País, El Periódico de Catalunya o TV3? No he escoltat o llegit mai en un mitjà convencional que El País o El Periódico són propers al PSOE o que TV3 és un canal governamental. Si ho fem amb uns ho hem de fer en tots, d’aquesta manera estem facilitant la tasca dels lectors i oïdors, perquè puguin mesurar el grau de credibilitat de la notícia apareguda en un determinat mitjà.

[@more@]

Reconec que no som perfectes, però la transmissió subliminal de la ideologia va fent la seva feina.

Altres adjectius que es fan servir el periodisme convencional és el de rebel, banda criminal, banda armada, terrorista per referir-se a militants o organitzacions armades.

I aquests dies ho estem escoltant o llegint quan ens parlen de Palestina o Euskadi. En aquests casos el qualificatiu ja el posaran els oïdors o lectors, perquè es dóna el cas que aquell que ha estat considerat un rebel de la nit al dia és considerat pels mitjans d’heroi nacional.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.