ERC i l’independentisme

Una de les diferències entre ERC i el moviment independentista és la manera d’afrontar el joc electoral i per extensió la política institucional. Mentre que per ERC, la via electoralista és una finalitat i per això reforça la maquinaria electoral i esdevé un partit convencional en un suposat país normal, per l’independentisme, les eleccions són un mitjà per fer pedagogia i consolidar espais de poder popular, on es combina la política institucional amb la mobilització al carrer obrint camins de participació ciutadana més directes.

Amb la idea d’ERC, el partit entra a formar part en un mecanisme de suport clar a unes regles –i les consolida- d’un país que no viu en plena normalitat, mentre que l’independentisme les vol canviar per afrontar una negociació directe amb l’Estat que ens permeti assolir l’autodeterminació i l’alliberament nacional.

Dues vies antagòniques, des de dues visions diferents del país: la consolidació i normalitat, per tant un visió provinciana versus l’anormalitat.

L’independentisme no està massa lluny de la seva aposta electoral. Als municipis ja està fent aquesta tasca i amb molta efectivitat, tot i els inconvenients, però poc a poc s’està fent la feina. En aquest procés de reagrupament de forces, molt aviat participarà en unes eleccions autonòmiques, per a superar l’etapa resistencialista i des del Parlament fer una caixa de ressonància per escampar com a una taca d’oli les legítimes aspiracions d’alliberament nacional. Una etapa, que s’utilitzarà per refer el país i caminar cap a la ruptura.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ERC i l’independentisme

  1. cotlliure diu:

    Comparteixo les vostres inquietuts, però no es pot llençar la tovallola ni fer les coses a una velocitat supersònica. Sóc optimista, però reconec que ho tenim molt fotu, perquè al nostre entorn, més enllà de l’EI, el personal està perdut i vol tranquil·litat, i la història com va ara ja li està bé: Que no es bellugui res, allò que que s’ha de bellugar sigui el mínim, no volen aventures.
    I dins de l’EI encara s’han de limar moltes coses, tot i que considero que s’han fet unes petites grans passes, una d’elles són les CUPs, però podem estirar massa la corda. S’ha d’anar a poc a poc, i presentar-nos amb una imatge seriosa que vol construir, o sigui re-construir.
    Militants independentistes, veritables militants, que puguin oferir la seva professionalitat a la causa. Historiadors, arquitectes, escriptors, periodistes, gestors,…
    Persones, dones i homes, que s’fereixen a re-fer la nació amb l’objectiu de fer pedagogia…

Els comentaris estan tancats.