“Si més no”, un alè d’aire fresc que mai no s’esvairà

No tenia la sort d’escoltar el programa a les 3 de la tarda, però me’l baixava d’Internet i l’escoltava a través de l’aparell d’mp3. Ha estat una llastima que la direcció de Catalunya Ràdio hagi decidit suprimir un programa que parlava de la nostra nació, des de totes les vessants, un programa que feia una autèntica pedagogia de la nació.

Amb la Rita i tot el seu equip, no només feien classes de geografia, sinó també d’història i llengua. Enteníem a la gent d’Eivissa, del País Valencià, de la Franja, d’Andorra, de la Catalunya Nord.

Amb la Rita tancaves els ulls i un dia et trobaves al Conflent i l’altra a la Costera, i ens hem enamorat de Pego. Programa a programa, hem conegut homes i dones que parlen una mateixa llengua i que tenen problemes comuns, i que allò que en Josep Gifreu va batejar amb el nom d’espai comunicatiu català restava molt lluny de considerar-lo com a una teoria de laboratori.

[@more@]

És per això que “Si més no” ha esdevingut un alè d’aire fresc que mai s’esvairà.

Torno a escoltar el programa de comiat, els somriures de tot l’equip, l’alegria d’una tasca ben feta al servei del país. Alegria que contrasta amb aquells catalans sense consciència nacional que s’han tret un pes que els hi feia nosa, i ho justifiquen dient que en una emissora pública no hi tenen cabuda programes carriclons ni programes dirigits per a minories que es miren el mèlic.

A tots aquestes persones no els hi fa por la llengua ni el país, el que veritablement els hi fa por és que hi hagi una consciència de pertinença a la nació, que hi hagin homes i dones de Salses a Guardamer i de Maó a Fraga amb uns ideals i amb una identificació de compromís arreu de la nació. Tenen por aquests sentiment d’escampin com a una taca d’oli i els hi qüestionin el seu provincianisme.

Tenen por que es mantinguin i s’escampin per les seves emissores uns ideals que ells han perdut i han abandonat per uns interessos de comoditat i servilisme amb l’economia, les constructores i Espanya.

Però com existim, “Si més no” és un alè d’aire fresc que mai s’esvairà

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.