Tornem-hi !!

Desprès d’uns mesos molt agitats i d’un estiu molt calorós hi ha la percepció sobre un cert desencís al si del conjunt de l’Independentisme, tot i que tinc informació que no s’ha baixat la guàrdia i que s’estan movent moltes històries. Ara bé, les expectatives massa eufòriques que s’havien manifestat mesos enrere es van fondre la nit del 18-J.

Va passar el Pi de les Tres Branques, sense pena ni glòria, i la UCE tampoc no ha despertat massa emoció. És una percepció molt personal, però que també he contrastat amb altres companys i companyes.

En el seu moment, ja vaig criticar la eufòria desenfrenada durant la campanya del NO, i tenia por d’aquest refredament, ja que poquet a poquet ens han anat ficant golets sense que ningú o gairebé ningú no hagi dit res. I això no pot ésser. Hem de tornar de nou a primera línea de foc.

[@more@]

En tot fracàs sempre hi ha una lliçó positiva que hem aprés i aquesta és la lectura que hem de treure tant de la desfeta del tripartit com del resultat del referèndum. I si ara estem en un moment baix de moral, cal reforçar-nos de nou i adonar-nos que no hi ha res perdut.

Penseu que mentre molt de nosaltres ens perdíem entre la foscor d’un hipotètic fracàs com el referèndum, a les illes no han parat de mobilitzar-se contra la piscina d’en PJ i a la Costera continua la batalla cos a cos contra les instal·lacions de les línies d’alta tensió.

Penseu que la democràcia no es pot institucionalitzar per acabar amb la veu popular. En tot cas la democràcia s’ha d’anar construint maó a maó i amb un ciment resistent, però això no es pot fer de la nit al dia, i cal un sacrifici.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.