Montilla s’ha sentit incòmode al camp del Barça

Els socialistes han tingut poca ètica política per haver demanat a Montilla que anés a la llotja presidencial del camp de Barça en el partit del Gamper. Però és la manera de fer d’aquesta gent. I és que la nit passada, Montilla s’ha vist investit president de la Generalitat de dalt al costat del president del Barça. No obstant això, hem observat un Montilla incòmode per l’entorn i tens per la presència del president del Parlament al seu costat.

Avui, en Montilla em recordava a l’ex-alcalde del meu poble, el socialista Ramon López, quan assitia a un acte a l’Ateneu, se’l veia sempre fora de lloc. En Ramon també és nascut fora de Catalunya, però no vibra amb el sentiments de les nostres tradicions. De veritat no l’he vist fer-ho en actes de signe nacional. I recordeu que Sant Just Desvern és un dels bresols de l’insurgència de principis del passat.

[@more@]

El problema no és haver nascut fora del país ni tenir un cognom espanyol. No ho és. La qüestió de fons és sentir-se o no membre d’una comunitat amb uns costums i manera d’ésser molt característica. Identificar-se amb el col·lectiu, ser-ne un més.

Quan existeix aquest lligam de pertinença és quan es vibra i es participa de la festa col·lectiva. I és que ni Montilla ni López se senten identificats amb Catalunya, ni poden entendre que el Barça és més que un club. I ja m’agradaria saber si al Montilla li agrada el futbol.

Com deia al principi, planifiquen molt bé la campanya publicitària i ho fan, sense escrúpols. Endossen un personatge a la llotja del camp del Barça perquè el país es quedi amb la seva cara, màrqueting pur. No entenc com ningú s’ha oposat a la presència de Montilla a la llotja. Segur que la llei electoral no ho contempla, però és un fet que hauria d’estar penalitzat o com a mínim per ètica els socialistes no haurien d’haver jugat en aquesta decisió. Ja s’ho trobaran, per què en un país com en el nostre, els presidents no es fabriquen al laboratori.

Com és que el Montilla no va anar a Prada de Conflent?

PS.-

Tothom té el dret d’anar on vulgui, però penso que l’ètica està per alguna cosa. I Montilla no és una persona qualsevol. Es tracta d’un candidat a la presidència de la Generalitat de dalt.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Montilla s’ha sentit incòmode al camp del Barça

  1. Dídac diu:

    Tirant lo Blanc era bretó, del llinatge de Roca Salada. A més, és un personatge fictici.

    Roger de Flor, un italo-alemany de Brindisi, va ser capità de la Companyia Catalana a Orient, en lluita contra els turcs.

    Roger de Llúria és el que més s’ajusta a la idea de la “integració”. Llúria era calabrès, però de jovenent s’establí a Catalunya amb la seva mare. Ramon Muntaner diu que, com es crià a cort, amunt i avall de la Corona, Llúria va prendre de cada contrada els girs lingüístics més elegants, de forma que el seu català, segons Muntaner, excel·lia el català de molts autòctons.

  2. ddV.cat diu:

    Enresposta al missatge deixat a ddV.cat, esetariem encantats de contactar pel que vullgues.

    e-mails: ddV.cat (molisimat@hotmail.com)
    redacció (vcompany@hotmail.com)

    per e-mail si s’escau ens passem telèfons

Els comentaris estan tancats.