Més enllà de la pura reivindicació romàntica

Des de l’actual correlació de forces del marc parlamentari és impossible obrir una escletxa per caminar cap a la independència, és per això que la societat civil del nostre país sempre treu iniciatives per engrescar-nos a continuar treballant en l’assoliment de les llibertats nacionals de la nostra nació.

Ara seguint la iniciativa de Xavier Mir, els blocaires catalans tenim l’oportunitat d’expressar conjuntament els anhels d’Independència amb la idea d’exterioritzar-los a través de la xarxa i el món mediàtica. Totes aquestes iniciatives, cal valorar-les sempre positivament, ja que ens engresquen a tots plegats i ens adonem que no estem sols, que no som alguna cosa estranya que només volem embolicar la troca. I també és una manera de portar la iniciativa i no anar a remolc. Una manera de qüestionar la manera de fer d’alguns polítics o estratègies-tàctiques d’alguns partits de l’arc parlamentari que es mostren a l’opinió pública com a sobiranistes.

[@more@]

Ara bé, hem d’estar tota la vida practicant aquesta tasca de formigueta? No hi cap cap dubte que sí, tal com està l’actual conjuntura política, però no podem conformar-nos només amb això. Per això, el conjunt de l’independentisme ha començar a plantejar-se nous reptes d’una manera organitzada i trencar l’inèrcia de la política convencional.

No podem contentar-nos amb una simple mobilització d’una setmana, hem de tenir més ambició. Hem de ressorgir col·lectivament dia a dia, la nostra tasca ha ser militant a tots els fronts. Ho hem de fer pedagògicament i amb molta mà esquerra. Hem de fer allò que l’arc parlamentari català no ha fet durant tots aquets anys, refer el país d’ençà la mort del dictador i generar la ruptura amb tots aquest lligams que ens estan aculturalitzant.

I una de les primeres passes que cal fer en aquesta direcció és la d’evitar que Montilla arribi a la presidència de la Generalitat de dalt. La segona i paral·lelament és la d’enfortir un moviment popular més enllà de la política parlamentària per qüestionar l’autonomisme.

S’ha d’evitar fer creure que el procés sobiranista, millor dit el procés d’alliberament nacional és una pura reivindicació romàntica per a una tesi electoral.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.