No celebrem res l’Onze de Setembre

En aquest cas el nom si que fan la cosa. No és el mateix celebrar que commemorar. Ho remarco, per què ja començo a escoltar la cançoneta de cada any, pel que fa al verb celebrem, com si l’Onze de Setembre fos una festa. No només al si de l’arc parlamentari sinó també en alguns sectors de l’independentisme, i sobretot en el conjunt del món mediàtic.

Segons el Gran Diccionari de llengua catalana, el verb celebrar és:

1 Acomplir segons un ritual, solemnement. Celebrar uns funerals. Celebrar la festa major. Celebrar missa Dir-la el sacerdot.

2 Acomplir (una reunió, un acte). Celebrar un congrés, una assemblea. Celebrar les eleccions.

3 Fer una festa, un àpat, etc (a propòsit d’un succés faust, d’un sant, etc). Celebrar un bateig amb una gran xocolatada. Diumenge vam celebrar l’aniversari de casament.

4 Alegrar-se (d’alguna cosa). Hem celebrat el teu guariment.

5 Lloar públicament. Un èxit molt celebrat.

[@more@]

I el verb commemorar:

Fer solemnement memòria, servir per a fer memòria, d’un esdeveniment, d’una persona. Avui commemoren el seu naixement.

Per tant, l’Onze de Setembre, el catalans fem memòria històrica dels fets ocorreguts el 1714 a Barcelona. Fets que simbolitzen la perduda dels drets nacionals de Catalunya i que recordem per assolir de nou allò que ens fou usurpat sota el dret de conquesta, o sigui la plena sobirania com a poble.

Per tant les catalanes i catalans no celebrem derrotes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.