Cap a la ruptura de l’anomenada política convencional

He anat seguint el desenvolupament de la campanya que ens va proposar en Xavier Mir. Uns dels seus objectius s’ha assolit plenament, el d’obrir un debat sobre la Independència, però el que remarcaria és que s’ha obert un debat més enllà de la política convencional

Amb més o menys passió, una part important dels blocaires catalans hem dit la nostra mentre la política convencional es perd entre els de missatges de caire electoralistes que cada cop més pretenen la compra de vots amb la guerra de declaracions i contradeclaracions. Una actitud cada cop més allunyada dels interessos del nostre poble però que es fan per sortir a la foto i consolidar així, un sistema de partits que barra el pas a obrir un debat en plena llibertat, ja que no tothom es troba en plena igualtat per dir el que pensa.

Per tant una de les lliçons que hem d’aprendre de la iniciativa de Xavier Mir és la sortir dels esquemes convencionals de la política i obrir un procés en paral·lel per condicionar i influir al si de la societat i trencar així, el monopoli de la informació i de l’agenda política que ens imposen des del món mediàtic.

La lliçó la podem tenir apresa en el nostre subconscient, però desenvolupar-la és una altra cosa, ja que és molt fàcil agafar i posar-se davant l’ordinador per dir que penses que mobilitzar-se per generar estructures de contrapoder per qüestionar a periodistes i polítics del marc parlamentari. És díficil, perquè això és considerat un atemptat contra la democràcia.

[@more@]

Ara bé, si esperem canviar els sistema des de dins ens podem morir en l’intent. Ni amb el vot, ni amb la discrepància seguint els camins que marca la llei podem incidir-hi.

L’únic camí és la mobilització i generar noves estructures de contrapoder. És la ruptura amb la política convencional, no per imposar les nostres idees, sinó per retornar la veu al poble i que decideixi en plena llibertat i en igualtat de condicions.

Tot plegat sembla molt utòpic, però si mirem al nostre voltant ens adonarem que la llibertat no s’assoleix només a les urnes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.