Complicitat nacional

Em fa pena llegir i/o escoltar a tot un seguit de personatges (Terricabras, Cardús, Bofill…) considerats dones i homes de referència per a una gran part de la població que segurament són votants de CiU o Esquerra.

Em sap greu perquè fa tres anys havien estat un defensors del tripartit i ara se n’adonen les conseqüències fatals pel país de la posada en marxa de l’anomenada estratègia tàctica. I el que em sap molt més és que han jugat amb sentiments de les persones.

Fins al punt que van estar defensors d’un nou estatut, com si aquest ens havia de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, dins d’allò que ara reneguen “el conjunto de los pueblos d’Espanya. I després de veure el redactat final es van decantar per l’opció del no, arrossegant gran part de l’independentisme. I ara comencen a dir que s’ha perdut aquella complicitat nacional pel que fa a la defensa de la identitat catalana i per això aposten entre línies per un pacte CiU i Esquerra, i penso que s’equivoquen de nou.

[@more@]

S’equivoquen per haver calculat malament l’anomenada aposta estratègica, ara CiU està més forta que mai, en canvi si en el seu dia Esquerra hagués pactat amb els convergents ara tindríem un nou escenari amb una ERC forta i una CiU debilitada, i possiblement una major complicitat nacional al conjunt del país, ja que el socialistes espanyols s’haurien desmuntat i Iniciativa estaria més perduda que ara.

I és que un projecte nacional d’alliberament no es pot mesurar només amb polítiques d’esquerra.

Amb l’anomenada estratègia tàctica el que s’ha fet és reforçar una dreta catalana que no té cura del país i s’ha despertat un espanyolisme que estava perdent terreny.

És per això que critiquem l’actuació d’Esquerra i els seus còmplices intel·lectuals amb el seu progressisme de pa sucat amb oli. I ho fem, per què volem anar més enllà de les pures paraules de consignes, és a dir, el de donar un veritable contingut polític al mot Independència per deixar-nos de sentimentalismes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Complicitat nacional

  1. smartinez diu:

    Més que aposta estratègica, necessitat democràtica i social.
    No ho sé en els altres casos; però en la teva referència a Josep Maria Terricabras cal saber que ell no fa el que dius.
    Des del principi d’aquesta reforma de l’Estatut ha estat prou clar a dir-nos que ell no el vol l’estatut d’autonomia; perquè el què vol és una constitució pròpia, una Catalunya independent.
    Per altra banda és clarament opinable si ERC es va equivocar o no. Jo personalment vaig agrair el pacte decidit. I no crec que fora possible la previsió que assenyales d’una ERC reforçada després de governar amb CiU (que no és un partit que consideri nacionalista. Sinó un partit amb altres visions del país).

  2. Alenar diu:

    Ho sento company, el Sr. Terricabras ha estat defensant aferrissament el projecte d’estutet i després text sorgit al Parlament. Per la seva banda, Esquerra també volia una constitució catalana.
    No he dit que havia de pactar amb CiU, hi havia moltes maneres de fer les coses. Fins i tot, des l’oposició es pot fer molta més feina que a dins del govern.
    Però tot plegat, el resultat ja l’hem vist.
    De la mateixa manera que el Gal i la corrupció va donar la presidència al PP.
    A casa nostra passarà el mateix, que per fer les coses molt malament hem donat de nou el protagonisme a CiU, quan la podíem haver liquidat, perquè enlloc d’anar d’independentistes hem volgut jugar a ser progres. Un progressime malt concebut amb un socialistes que porten anys i panys espanyolitzant el cinturó barceloní. I d’esquerres només el nom.

  3. Favier diu:

    Hola,

    us penjo un article del Regidor de la CUP de Torà aparegut a la Fàbrica:

    http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=21&id_article=256

Els comentaris estan tancats.