Arxiu de l'autor: cotlliure

Jo també vull tenir un estat propi (V) per resoldre el conflicte nacional (2)

Per assolir-ho cal anar més enllà de les proclames verbals que durant la Diada Nacional de Catalunya sentirem a dojo pel país i que a hores d’ara ja estem escoltant. I és que estic desorientat o potser en tracten de … Continua llegint →

1 comentari

Jo també vull tenir un estat propi (IV), per resoldre el conflicte nacional (1)

Fa dies vaig llegir una entrevista a Jordi Coca i algunes de les seves respostes em van fer reflexionar. L’AVUI ha destacat aquesta frase seva: “A Catalunya impera la inanició espiritual, la pobresa moral. És un país de covards, sobretot … Continua llegint →

1 comentari

Jo també vull tenir un estat propi (III), per resoldre el conflicte nacional

L’assoliment d’un estat propi és la fita i no les reformes dels diferents estatuts. I és que s’ha de partir sota aquesta premissa i no amb subterfugis per amagar el cap sota l’ala. Els discursets que no és el moment, … Continua llegint →

1 comentari

Jo també vull un estat propi! (II). Els cinc aprenents de bruixot a l’Àgora

Els cinc aprenents de bruixot han comparegut aquest vespre a l’Àgora. Dos d’ells han demostrat que són gats vells en aquest tipus de debat, em refereixo al Medi i al Zaragoza. Mentre en Medí afilava les ungles perquè la conjuntura … Continua llegint →

Comentaris tancats a Jo també vull un estat propi! (II). Els cinc aprenents de bruixot a l’Àgora

Jo també vull un estat propi! (I). I és que TV3 (6) No és la meva

Iniciem la campanya i m’agradaria fer-ho amb dues qüestions, la primera, fent referència a un article d’en Jordi Sánchez a l’AVUI on afirma que “La influència de la socialdemocràcia catalanista històrica comença a quedar molt lluny del present. Potser la … Continua llegint →

1 comentari

Dimissions i cultura política

En aquest país no dimiteix ningú. I si no ho fan és perquè hi ha una desmobilització de la ciutadania que ha estat generada per les organitzacions polítiques de l’arc parlamentari amb el suport dels mitjans de comunicació. Amb els … Continua llegint →

1 comentari

Cap a Madrid, a veure si es fonen els ploms

A mi ja m’està bé que en Clos marxi cap a Madrid de ministre, possiblement es poden fer moltes lectures polítiques sobre aquesta decisió del socialisme espanyol. Que si és una manera de carregar-se la part catalanista del PSC i … Continua llegint →

1 comentari

No celebrem res l’Onze de Setembre

En aquest cas el nom si que fan la cosa. No és el mateix celebrar que commemorar. Ho remarco, per què ja començo a escoltar la cançoneta de cada any, pel que fa al verb celebrem, com si l’Onze de … Continua llegint →

Comentaris tancats a No celebrem res l’Onze de Setembre

Més enllà de la pura reivindicació romàntica

Des de l’actual correlació de forces del marc parlamentari és impossible obrir una escletxa per caminar cap a la independència, és per això que la societat civil del nostre país sempre treu iniciatives per engrescar-nos a continuar treballant en l’assoliment … Continua llegint →

Comentaris tancats a Més enllà de la pura reivindicació romàntica

TV3 no és la meva (5). S’ha perdut el Nord

Com cap partit de l’arc parlamentari del Principat no té un projecte de país, no s’ha alçat cap del seus actors principals en contra de la programació de TV3 d’aquest estiu. Estan més interessats en ocupar espais al Telenotícies per … Continua llegint →

Comentaris tancats a TV3 no és la meva (5). S’ha perdut el Nord