Alenar

La meva hemeroteca particular em diu que el 23 de juny de 1981, més 90.000 persones van omplir el camp del Barça sota el lema “Som una nació”. També em diu que el 14 de març de 1982, la Crida a la Solidaritat va aplegar 350.000 persones pels carrers de Barcelona (no teníem Contrastant) en contra de la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic. Recordeu que els diputats del PSC van votar favorablement, l’esmentada llei. En aquesta manifestació van ser detingudes i empresonades, Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Blanca Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco pel sol fet de portar una pancarta que posava INDEPENDENCIA. L’empresonament va generar una campanya “Jo també hi era” que omplia dia si, dia també les pàgines de La Bústia de l’Avui.

Remarco esdeveniments perquè a les eleccions a Corts Generals del mes de novembre d’aquell any, el PSC va guanyar al Principat, el PSUC es va quedar amb un diputat i Nacionalistes d’Esquerra es va quedar amb 30.000 vots, per sota dels 59.000 que havia assolit el BEAN l’any 1979.

[@more@]

La conjuntura no és la mateixa, d’acord, totalment d’acord, però els esdeveniments es van repetint i van passant els anys i no acabem de perfilar un procés d’alliberament nacional.

Imagineu-vos si la història es va repetint que en aquella època CiU va jugar la carta espanyola amb l’objectiu de catalanitzar Espanya i ara, ERC ha intentat vendre la idea de l’Espanya plural o l’Espanya dels pobles. Està clar que ni una ni l’altra ens porta pel camí pel dret a decidir.

És per això que no ens podem enlluernar de les manifestacions dels dos darrers caps de setmana. Hem de tenir clar que dels partits de l’arc parlamentari no podem esperar res, si el nostre objectiu és la Independència. Per tant, penso que s’ha d’actuar en clau de país i no de visions partidistes. Per a mi actuar en clau de país es en organitzar-nos per generar un bloc rupturista amb l’Estat. Un bloc ampli, el més ampli possible, on tothom tingui cabuda, si s’és independentista.

La diferència entre l’any 1981 i el 2006, és que en els darrers anys s’està duent a terme una clarificació molt important entre autonomistes espanyols i independentsites

Ara bé, perquè aquesta revolució tranquil·la , (de la que parla Vicent Partal) vagi endavant el que cal és autoorganitzar-nos com a força al si i fora del Parlament, i cercar la complicitats necessàries per a exercir el nostre dret d’autodeterminació, és a dir, el camí cap a la independència. Per això hem de fugir de futures mobilitzacions esporàdiques si no fem organització, ja que sinó caurem en el desencís i la frustració. I si això passa, d’aquí 20 anys, tornarem a fer una altra manifestació per dir que Som una nació. I tal dia farà un any.

Tweet

No estic penedit de no haver assistit a la manifestació. D’ençà l’any 1971, sóc conscient que pertanyo a la nació catalana, i estic fart de de cridar “Som una nació”. Vull un estat, vull exercir de ciutadà en una nació catalana lliure, reunficada i solidària. Aquest és el meu objectiu i per això vaig anar a la manifestació del dia 11, tot i que m’hagués agradat més el lema d’Independència que el d’autodeterminació.

I no he anat també, perquè no puc manifestar-me amb aquells que han traït el meu poble, ja no parlo de CiU, que ja me’ls conec prou bé, sinó d’aquells que van enganyant al poble, dient que volen la sobirania, però redacten estatutets que ens hipotequen a pertànyer a una Espanya Plural, quan fa anys i panys que això ho havíem superat. L’ex-alcalde i patriota, en Daniel Cardona, ja ho va dir l’any 32.

I no he anat a la manifestació perquè hi haurien titulars com aquests:

“Decenas de miles de personas apoyan en Barcelona el Estatut salido del Parlament”La Vanguardia

“Unas 100.000 personas se manifiestan en apoyo al Estatut en Barcelona “El País

“Miles de personas se manifiestan en Barcelona a favor del Estatut” .EFE al Diario de Cádiz

Cientos de miles de personas apoyan el Estatuto en Barcelona. Reuters

[@more@]

Ja sé que TV3 i els diaris de casa han fet una lectura més assenyada i més correcte amb l’espirit de la manifestació, especialment Vilaweb: L’independentisme pren Barcelona, però nosaltres ja ho sabem, però es tractava de vendre el producte i els que han quedat molt bé de cara Espanya són els d’ERC.

Tot això ja ho vaig predir en articles anteriors, parlava la veu de meva experiència i no m’he equivocat.

Felicitats a tots els que heu anat a la manifestació, perquè ho heu fet de tot cor i com a una forma de cabreig i indignació, però ara cal demostrar-ho en el moment de votar o si no tot allò que es pugui haver guanyat avui se’n va en orris.

Als d’ERC només els hi puc dir, que vagin en compte, ja que si accepteu l’estatutet tota aquestes persones de bona fe que s’han manifestat avui se’n recordoran de vosaltres el dia de les votacions. Si el vostre vot és negatiu, tal com esperem i desitgem molts, el que heu de fer és marxar del govern. No teniu cap mena de legitimitat per continuar formant part del tripartit, quedar-se voldria dir que preferiu més viure del “cuento” que la llealtat a la notra nació.

No em preocupa quedar-me sol amb les meves dèries, perquè tinc molt clar quin és el meu compromís com a català i això no vol dir anar en contra de les altres nacions, ja que són elles les que no em deixen exercir com a ciutadà d’una nació lliure.

Per cert, les xifres de Contrastant són les que s’apropen més a la realitat. Són persones serioses i em mereixen tota la meva confiança.

Tweet

Al conèixer la notícia (vilaweb), m’ha vingut a la memòria el dia que vas venir al local de l’IPC per veure què podies fer pels independentistes empresonats. Tot seguit he vist imatges de moments compartits: reunions de Comitès de Solidaritat amb el Patriotes Catalans, Perpinyà…

NINGÚ MOR DEL TOT, Francesc Ferrer Gironès 1935-2006

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

Salvat-papasseit

Biografia , Estel de llibertat (El Llamp), Parlament d’en Francesc Ferrer i Gironés (El Llamp)

[@more@]

Tweet

Demà hi haurà una mostra cívica d’autoafirmació nacional, no tinc cap dubte d’això. Se sortirà al carrer, entre altres raons, pel cabreig i la decepció que han generat els nostres polítics. Ara bé, després de la mani ens adonarem que no tenim dret a decidir, perquè els mitjans de comunicació i ERC hauran manipulat la filosofia d’aquesta mobilització al reconvertir-la amb un gran acte en defensa de l’estatutet aprovat el 30 de setembre pel Parlament de Catalunya.

[@more@]

És per això que l’única resposta valida en aquests moments, més enllà de mobilitzacions puntuals, és que aquest cabreig i decepció, s’exerceixi també a les properes votacions i al referèndum de l’estatutet. Aquest estat de malestar sociològic, d’independentisme sociològic s’ha de visualitzar d’alguna manera i les manifestacions no acaben de ser l’escenografia perfecta.

A les eleccions, si no tenim una opció clara independentista, hem de practicar el vot nul. Pel que fa al referèndum cada dia que passa veig més clara l’opció també és la del vot nul.

Aquest cabreig i indignació s’ha de materialitzar d’alguna manera, perquè ningú el pugui manipular. No podem anar al remolc d’opcions que després s’obliden dels anhels de llibertat del nostre poble.

No fem com els botiguers del meu poble (Sant Just Desvern), que estant indignats amb els socialistes des de que van assolir al poder municipal, però sempre els acaben votant. I això ho puc demostrar.

Tweet

No és una qüestió de pessimisme, és una qüestió real, que cal tenir en compte alhora de mirar com està el país. I ho hem de tenir en compte alhora de projectar qualsevol campanya per evitar frustracions

Si comptem les persones que es manifestem a la xarxa, els manifestants que van a la mani de l l’11 i els que aniran el 18, no deixem de ser una minoria. I és que aquest matí he fet números, pel que fa a les darreres eleccions autonòmiques i he constatat el que ja m’havia imaginat. I segur que no dic res de nou.

Que hi ha un rebuig generalitzat, amb diferents matisos, contra l’estatutet, en contra dels partits, en contra de CiU, en contra d’ERC, en contra del PSC, això és nota, però tampoc no ens fem grans il·lusions. Els ciutadans del Principat no som únicament els que diem alguna cosa a la xarxa o ens manifestem pels carrers… Si pareu orella pels bars de les facultats i de l’àrea metropolitana us podeu trobar amb moltes sorpreses.

[@more@]

I dic tot això, perquè el que compte més que un estat generalitzat en l’ambient és el que alhora de veritat les persones fan quan arriben a unes eleccions. Els que voten habitualment socialista voten socialista o algunes vegades pp, els que voten CiU voten CiU o ERC.

Que cal fer, l´únic camí per trencar aquesta inèrcia és la d’autoorganitzar-nos, i ara és un bon moment d’acumulació de forces per obrir un procés d’alliberament nacional. No és pot anar gaire per lliure, cal aglutinar-se en aquelles plataformes de caire rupturista i anar fent una taca d’oli, tenint en compte que ho tenim tot en contra, principalment els mitjans de comunicació.

Malgrat tot el que he dit, no estic desanimat, tot al contrari. Els que estem convençuts, com jo, anirem endavant amb molta imaginació cercant les complicitats que necessitem per tombar obstacles i accelerar el procés d’alliberament. Hem de passar d’un estadi sociològic a un estadi militant.

En aquest moment hi dues campanyes a realitzar, la de les concentracions davant dels Ajuntaments i la del vot nul. Dues iniciatives a les que ens hem de sumar, llegiu implicar-nos.

Tweet

Amb la llengua com a senyera som independents. Ho hem assolit, hem reunificat la nació virtualment. Sota el domini CAT, la nació catalana existeix. Ara només ens queda omplir de contingut el què això representa per anhels d’Independència i justícia social del nostre poble.

Aquesta petita gran victòria és sobretot un triomf de la societat civil, del moviment associatiu, però entès com un grup de persones (reduït) que creuen amb una idea i la porten fins al final amb totes les seves conseqüències i quan han assolit el seu objectiu l’ofereixen al país perquè celebri el triomf.

El grupet que ha portat la iniciativa ha comptat amb el suport de tots nosaltres, però han estat ells, els que han conduït el procés i en moltes ocasions s’han trobat sols davant els problemes que s’han sorgit, que han estat molts, però la seva constància no els ha fet defallir.

Celebrem aquesta petita gran victòria com a poble que necessita celebrar victòries, ja que sempre va reben, però els veritables triomfadors són els del col·lectiu PuntCat. Això ho hem de tenir molt clar.

El què hem sap greu, molt de greu, és que els mitjans de comunicació no hagin valorat prou el que aquest triomf significa pel país. Estan més preocupats per l’estatutet, per les discrepàncies sobre la prostitució… Ho dic, per què avui la notícia més important és el volum de registres del domini Cat, tot la resta és secundari. Però tenim la premsa que tenim, una premsa provinciana o si no mireu la portada d’El Periódico.

[@more@]

Tweet

“No hi va haver incidents” a la manifestació del passat dissabte, destaquen els diaris, com si la norma fos el contrari i una bona manifestació hagués d’acabar a hòsties, que ja se sap que la gent de mala vida… Així, i per via miraculosa, la manca de notícia esdevé notícia destacada.

Està vist que alguns periodistes i mitjans cercaven marro, per això quan van llegir les cròniques d’agències ens van adonar que la mobilització no mereixia cap mena de tractament especial. No havia passat res i els convocants no representaven a ningú, no tenien cap mena de representació a les institucions

Tinc experiència de com es valoren aquest tipus d’esdeveniments a les redaccions i em sap molt de greu que es tingui aquest concepte de tot allò que no és ERC.

[@more@]

Fins i tot, ja m’esperava que els companys a sou d’en Sellarés no diguessin res de manifestació, ni tan sols una petita crònica. Han tancat files en defensar el que és indefensable, l’estratègia d’ERC, i per evitar l’enfonsament s’han posat al darrera de la mobilització del 18 de febrer.

Esta vist que hem de cremar banderes i trencar vidres, però no caurem en aquesta provocació, per això vull felicitar als organitzadors de la marxa de l’11-F. El servei d’ordre va actuar correctament en tot moment.

Diguin el que diguin en alguns blocs, de les persones que erem dissabte a la plaça de la Universitat aniria amb ells a defensar la Independència i ho demostraríem amb la campanya del vot nul, en canvi no puc dir el mateix amb la majoria de persones que vagin a la manifestació del 18. M’agradaria equivocar-me i si m’equivoco vol dir, que estem molt a prop d’assolir la independència, que és el que vull.

Tweet

La nostra força encara no es pot mesurar en vots, però un altre cop el món associatiu ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Hem sortit al carrer sense por, sense pensar si seriem quatre o mil. Ho hem fet per lleialtat a una nació que no ha perdut mai l’esperança d’assolir de nou la plena llibertat.

I ho hem fet al marge dels partits polítics, al marge de les seves empreses publicitàries, sense ni un euro, quasi sense publicitat i amb la marginalització que ens han fet els mitjans de comunicació.

Ho hem fet sense comptar amb la majoria dels 16% de votants que diuen identificar-se amb la reunificació del país i amb els seus anhels d’Independència.

La manifestació d’ahir ha d’ésser un referent, el punt de partida per organitzar-nos per assolir espais de poder popular. Espais que han de servir per refer el teixit social del nostre poble i escampar com a una taca d’oli el procés d’alliberament nacional.

S’han acabat les històries dels estatutets i de segones transicions, ara hem de caminar cap a la ruptura.

Ahir es va iniciar el camí rupturista i amb la campanya del vot nul de qualitat hem de donar un nou salt en el nostre d’alliberament nacional.

[@more@]

Tweet

A poques hores de la manifestació

….Tot és tan senzill, i a la vegada,
tot és tan complicat
que tot sembla fàcil i alhora difícil.

La realitat és per ella mateixa trista.
I el futur desolador, per no dir negre.

Sort de l’escletxa.
Aquesta escletxa ens ha d’animar
a tots plegats

Hem de guanyar d’una vegada
o com mínim…

Deixar el terreny adobat,
Perquè els que vinguin al darrera
GUANYIN
——————————————————————————-

No necessitem anar més enllà
ni tampoc venir de més lluny,
ens trobarem allà.

On pertany la nostra raò d’ésser:
en la lluita i en l’amor.

Enmig d’aquest món de
podrits, capgirats i frustrats,
perquè la nostra raó d’ésser,
ens obliga.

——————————————————
L’Estel de la Independència viatja amb nosaltres

[@more@]

Tweet

Per defensar l’estatutet? No, gràcies

Per assolir la Independència? Sí, som-hi.

Ja ho sabem que és un desig, però si no ens hi posem continuarà sent un desig, per tant no abaratim el somni abans d’hora…

[@more@]

Tweet